Naix Teveon, la primera televisió per internet de l'Ebre i el Baix Maestrat

La sala d'actes de la Cambra de Comerç de Tortosa va ser ahir al vespre l'escenari de la presentació de Teveon, la primera televisió per internet de les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat. Com ja us vaig comentar [veure aquí], es tracta d'un projecte realment innovador de l'empresa Doble Columna, editora del mensual gratuït Cop d'Ull. Però els seus responsables, al marge de fer una versió digital de la revista, van voler anar més enllà, i finalment han sabut aprofitar les possibilitats que s'han obert amb l'expansió social de l'ADSL i dels diversos recursos que ofereix la internet 2.0. Així, Teveon està pensat com un un diari en línia, però també com un canal de televisió IP, amb un portal de vídeos sota demanda que es poden veure (amb una qualitat molt alta, i també a pantalla completa) en qualsevol moment, i en què els espectadors poden deixar els seus comentaris, aprofitant l'exemple dels blocs. La primera impressió que vaig emportar-me és molt bona, ja que Teveon ha fet un producte modern, innovador i d'una indubtable qualitat, tant des del punt de vista tecnològic, com des del disseny, però també quant als diferents continguts que ofereix. En aquest sentit, perquè això siga possible és necessari comptar amb un bon equip de professionals, cosa que no sempre passa, i massa sovint s'estan desaprofitant eines tecnològiques molt potents. Així, he de felicitar la responsable de continguts de Teveon, Cinta Bonet, que fins fa molt poc ha estat companya meua, perquè ha sabut posar en marxar un producte que no té res que envejar a d'altres més ambiciosos. La televisió per internet és la televisió d'un futur que cada vegada tenim més a prop, i també una opció per a les empreses privades i els ajuntaments que vulguin impulsar mitjans de comunicació de proximitat, sense els enormes costos i el problema de llicències que existeix amb la transició a la televisió digital terrestre (TDT).

30.11.07 | 13 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Tortosa reactiva l'empresa de gestió urbanística amb 17 milions en obres

L'Ajuntament desvia a la societat anònima la majoria d'actuacions del 2008, sobretot al nucli històric

El consell d'administració de l'empresa municipal de gestió urbanística de Tortosa (Gumtsa) ha aprovat un pressupost d'inversions de 17 milions d'euros per al 2008. Amb aquesta xifra, el govern de Ferran Bel ha volgut deixar clar que té «voluntat política» per tirar endavant les diferents obres que necessita la ciutat, i que la Gumtsa és «una eina útil» per agilitar-les. La urbanització dels plans parcials Portal de Ciutat Centre i Nord, la reforma total del barri del Castell, la millora de la plaça de Sant Joan i la reurbanització de l'entorn de la catedral són alguns dels projectes previstos, així com la rehabilitació del mercat de Ferreries.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va remarcar ahir la implicació del govern per aconseguir un canvi de model a la Gumtsa, «una societat anònima que pot ser molt útil si es converteix en una gran eina d'execució d'obres». Així, Bel va detallar que els 17 milions d'euros previstos per al 2008 són una xifra clarament superior al pressupost de poc més d'un milió d'euros que la Gumtsa havia tingut en els últims anys, en què l'empresa sobretot s'havia dedicat a comprar immobles al nucli històric. En aquest sentit, l'alcalde va anunciar que la Gumtsa farà la majoria de les obres del pla integral del nucli antic (Pincat) programades per l'any que ve, tenint en compte les dificultats que ha tingut l'Ajuntament per haver de complir uns procediments diferents i més feixucs. A més, Bel va precisar que els serveis d'Urbanisme deixaran de fer projectes, i que per tant ampliaran la plantilla de la Gumtsa amb un director tècnic. «Hem de fer obres per valor de 17 milions i no podem continuar carregant de feina els serveis d'Urbanisme, que ara tenim saturats amb el desenvolupament dels plans parcials i la tramitació de llicències», va concloure.
Per la seua banda, la regidora d'Urbanisme i presidenta de la Gumtsa, Meritxell Roigé, va detallar que l'empresa acabarà el 2008 algunes obres que ja estaven en marxa. És el cas de la rehabilitació de l'antiga cooperativa de Remolins, on s'instal·larà la caserna de la policia local i es faran habitatges; el nou magatzem de la brigada municipal a l'antiga Dacsa, els aparcaments i els equipaments de la plaça Mossèn Sol, i la urbanització del portal del Rastre.

> Nucli antic i Ferreries

El nucli històric i el barri de Ferreries rebran l'any 2008 la major part de les obres noves que formen part del pressupost de la Gumtsa. La regidora Meritxell Roigé va explicar que un dels projectes més ambiciosos és la reforma integral del barri del Castell, que a més de representar la construcció de nous habitatges també servirà per donar continuïtat al passeig de Ronda. Amb tot, serà un pla que caldrà desenvolupar en diferents exercicis, i el 2008 només es podran fer les excavacions arqueològiques i les expropiacions. L'altre projecte destacat és la reforma de l'antic mercat de Ferreries i de la plaça Monclús, on l'Ajuntament ha decidit instal·lar un casal de barri amb una gran sala polivalent. En canvi, la millora del carrer Llarg de Sant Vicent, un dels principals eixos viaris del barri, només tindrà 40.000 euros per a la redacció del projecte, ja que la Gumtsa té previst fer les obres per fases.

Obres noves
- Urbanització Portal Ciutat Centre (1.187.879)
- Pla Portal Ciutat Nord (4.019.552)
- Millora carrers Gil de Frederich, Carme, Mercaders i Censal Sacosta (231.503)
- Pla del barri del Castell (1.369.868)
- Plaça Santa Clara (970.116)
- Plaça Sant Tomàs (243.798)
- Plaça Sant Joan (1.207.758)
- Plaça de la Cinta, carrer Taules Velles i de la Rosa (247.288)
- Portal del Romeu, Capellans, plaça de l'Absis i costa Capellans (294.892)
- Plaça mossèn Sol (567.000)
- Carrer del Vall, Bisbe Aznar, Sant Francesc, Replà, Progrés, Ciutat i Garrofer (640.000)
- Parc del Castell (874.455)
- Mercat de Ferreries i plaça Monclús (840.000)
- Església Sant Antoni (550.000)
- Soterrament contenidors (252.091)
- Edifici carrer Montcada, 27 (800.000)

El Punt (30-Novembre-2007)

30.11.07 | 1 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

L'efemèride: Tortosa acaba les Cases Barates de Ferreries

El 30 de novembre de 1950 s'acabaven les obres del darrer bloc de Cases Barates al barri tortosí de Ferreries, al carrer Marquès de Comillas, format per 48 habitatges i segons un projecte de l'any 1948. Ho explica Ramon Miravall al llibre Dellà lo pont de barques. La construcció del primer grup de Cases Barates s'havia fet durant els primers anys 40, i el 10 de setembre del 1943 el director general de Regiones Devastadas, José Moreno Torres, va inaugurar el primer bloc, format per 3 habitatges. A la imatge podeu veure els blocs construïts entre els carrers Pizarro i Elcano, amb una desdibuixada avinguda Colom al mig. El nou barri que naixia a Ferreires en aquests primers anys de la postguerra, entre l'antic raval de la Creu i l'antic raval de Sant Vicent, va estar destinat sobretot a funcionaris de la nova administració, com mestres, empleats municipals, policies, capellans i personal afecte al règim. Com va escriure Josep Bayerri, el projecte del nou barri tenia una superfície de 33,15 hectàrees i s'ordenava al llarg d'un carrer principal de 18 metres d'ample, l'actual avinguda Colom, i preveia cinc bloc d'habitatges, amb reserva per a un sisè, escoles primàries, l'edifici de l'escola del treball (actual IES de l'Ebre) i un mercat de barri (el Mercadillo). El segon grup de Cases Barates va acabar-se a l'agost del 1944, quan van lliurar-se les claus dels 31 habitatges. El tercer grup va inaugurar-se al febrer del 1947, dos anys després de la cosntrucció de les escoles (velles) de Ferreries. Aquell mateix 1947 també va acabar-se la restauració de l'església del Roser, també a càrrec de Regiones Devastadas. Però la construcció de les Cases Barates de Ferreries i la seua arbitrària adjudicació no van resoldre el problema de l’habitatge a la ciutat, on la gent amb menys recursos continuava vivint precàriament en cases insalubres del nucli antic. Així, l’Obra Sindical del Hogar, depenent del sindicat vertical, va construir 170 nous habitatges entre 1954 i 1966, uns situats a Ferreries (el grup Germans Cruells, amb 24 habitatges) i els altres a la urbanització anomenada 13 de Gener.
També el 30 de novembre, però del 1941, el cinema Coliseum de Tortosa estrenava la pel·lícula Ninotchka, amb Greta Garbo. Francisco J. Renau explica a Rapsòdia en gris que l'estrena va ser un dels esdeveniments culturals més importants, i que la comèdia antisoviètica de la Garbo, dirigida per Ernst Lubitsch, va omplir a vessar el cine de la plaça Alfons XII, en totes les sessions.

Foto: Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre

30.11.07 | 0 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Vehicle de l'empresa d'aigües ocupant plaça de minusvàlids

Avui no he pogut evitar fotografiar (o retratar, com diem a Tortosa) dos casos diferents de vehicles mal estacionats, quan anava camí de la feina. D'aquesta manera, només cal lamentar que la grua no actuï més, per evitar aquest tipus de situacions. En primer lloc, podeu veure aquest vehicle tot terreny estacionat damunt de la vorera a la pujada del pont de l'Estat, amb els quatre intermitents en marxa però en una posició més que discutible. Tot seguit, també podeu veure dos cotxes més, en aquest cas compartint una zona d'estacionament reservada per a minusvàlids, al carrer Castelló. El vehicle gris ja estava aparcat, ocupant només mitja plaça, ahir per la nit, però aquest matí un cotxe de l'Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP) s'ha afegit al tema. Crec que l'ocupació d'una plaça reservada per a minusvàlids és un fet greu, i que els treballadors d'una empresa de l'Ajuntament haurien de dona exemple i tenir més compte a l'hora de deixar el cotxe, per molt urgent que siga la feina que han de fer. Sense anar més lluny, a menys de 50 metres hi ha una zona blava que podria ser utilitzada pels vehicles municipals. La imatge que es dóna no és gens bona, però a més estem davant d'una actitud molt poc cívica.

29.11.07 | 5 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Tortosa canvia el semàfor reparat amb ciment

Dilluns us parlava de la reparació d'un semàfor al centre de Tortosa amb una bona dosi de ciment [veure aquí]. Una actuació que en certa manera era urgent, ja que el semàfor feia uns dies que estava tort, i estem parlant d'una cruïlla molt important de l'avinguda de la Generalitat. Ja vaig dir que la solució em semblava una mica rudimentària, però vaig trobar que era del tot efectiva. Ahir, quan vaig passar per aquest punt, el semàfor encimentat ja no hi era, i avui he pogut comprovar que l'Ajuntament ja l'ha canviat per un altre de nou. En aques sentit, voldria destacar la rapidesa amb què s'ha optat per una solució definitiva, ja que el més normal era que el pegot de formigó fos només una actuació provisional. De totes maneres, voldria aprofitar l'ocasió per denunciar la situació que es produeix en aquesta cruïlla a les nits, quan hi ha menys trànsit i alguns conductors consideren que tenen algun tipus de permís nocturn per vulnerar les normes de circulació. Si us incorporeu a l'avinguda de la Generalitat des de la plaça de la Pau, aneu en compte perquè és força freqüent que els conductors més temeraris se salten els semàfors en roig, tant en direcció Temple com en direcció pont de l'Estat. És lamentable, però abans de sortir a l'avinguda intenteu fer un STOP, per assegurar-vos que cap boig se us tira al damunt.

29.11.07 | 6 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa nomena president Jordi Jordan

L'entitat Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa ha renovat la junta de l'associació i ja té nou president. Així, un llicenciat en història, Jordi Jordan, substituirà en el càrrec l'arquitecte Xavier Rollan, que ha presidit l'entitat durant els últims quatre anys. Jordan va agrair ahir la feina de les juntes anteriors, i va destacar que Amics dels Castells és una entitat que ha demostrat que Tortosa té «moltes possibilitats si potencia el seu patrimoni històric». Així, Jordan va dir que la nova junta vol que Amics dels Castells siga «encara més reivindicativa». De fet, ja han preparat un pla de treball per denunciar el mal estat del patrimoni i també per modernitzar l'entitat, adaptant-la a les noves tecnologies. «Volem potenciar l'associació i que Amics dels Castells siga un centre cultural, però també pressionar les administracions i impulsar un pacte pel patrimoni de Tortosa», va anunciar. De fet, Jordan va avançar que reclamaran la creació d'una regidoria de Patrimoni, «que una ciutat com Tortosa fa anys que hauria de tenir», i que veuen la seua participació a la comissió de seguiment del pla integral del nucli antic (Pincat) com una oportunitat de «vigilar de prop» alguns projectes de millora que afectaran directament el patrimoni. Segons Jordan, «Tortosa ha de conservar i recuperar el seu patrimoni històric, per apostar per un model turístic especialitzat, com ja han fet altres ciutats».

El Punt (29-Novembre-2007)

29.11.07 | 5 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

El PSC alerta que Bel desprotegirà Tortosa un any per la retirada de l'ordenança de civisme

Sabaté acusa l'alcalde de cedir davant dels sectors socials «més radicals»

El portaveu del PSC de Tortosa, Joan Sabaté, va lamentar ahir que el govern municipal haja suspès la tramitació de l'ordenança de civisme. Segons Sabaté, l'ordenança era urgent i molt reclamada per les associacions de veïns, per millorar la convivència i sancionar les actituds incíviques. «Però ara estarem un any més sense un instrument molt necessari per a la policia local, que continuarà indefensa davant d'algunes situacions», va alertar l'exalcalde, que va culpar Ferran Bel del nou escenari.

«Amb l'ordenança volíem regular una sèrie de comportaments que, sense ser delictes, feien més difícil la convivència entre els veïns i també perjudicaven la imatge de Tortosa», va recordar Sabaté. El portaveu del PSC va negar que l'ordenança tingués llacunes jurídiques o fos excessivament sancionadora, i va destacar que era un text «progressista», que també potenciava la mediació social. «Sobretot, volíem que la gent comprengués que no es poden ocasionar desperfectes a la via pública, i que cal reparar-los», va afegir-hi. En aquest sentit, va acusar l'alcalde de Tortosa de cedir davant dels sectors socials «més radicals», que segons Sabaté van ser aprofitats per CiU, durant la campanya electoral, per desgastar el PSC. «Si l'ordenança era tan dolenta, el més fàcil és que CiU hi hagués votat en contra, però això Bel tampoc podia fer-ho per no decebre els seus votants conservadors, que reclamaven insistentment una ordenança», va dir Sabaté. El portaveu socialista també va apuntar que la retirada de l'ordenança és una concessió a ERC, i va anunciar que «l'esquizofrènia política» del govern farà que Tortosa estiga «desprotegida i indefensa» durant un any més. En aquesta línia, Sabaté va mostrar un dossier amb fotografies de desperfectes a la via pública i amb conseqüències de l'incivisme d'alguns veïns. «Bel hauria pogut aplicar l'ordenança i després millorar-la, si això és el que vol, perquè les actituds incíviques continuen i la policia local no podrà actuar», va lamentar.

El Punt (29-Novembre-2007)

29.11.07 | 29 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Neguit a Tivissa per l'ampliació de les instal·lacions d'Enagas

L'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, va confirmar ahir que l'Ajuntament ha estat el primer sorprès per l'anunci d'informació pública sobre la sol·licitud d'autorització ambiental d'una planta de combustió de gas, «incloses les activitats de cicle combinat», a les instal·lacions que l'empresa Enagas ja té al municipi. L'anunci, publicat dimarts al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, també informa que Enagas demana una potència superior als 50 megawatts. «Després de fer les trucades pertinents, hem pogut saber que això és la planta de compressió de gas que l'empresa ja té en funcionament, des de fa dos anys, i per alguna raó la llicència ambiental es deu haver retardat», va valorar Jardí. Amb tot, l'alcalde de Tivissa va evitar polemitzar i va explicar que la planta funciona com una central de cicle combinat, cremant gas i produint pressió, per injectar-lo al gasoducte. Però Jardí va afegir-hi que els va preocupar la possible ampliació de les instal·lacions amb una central tèrmica, i més ara que el terme tornarà a quedar afectat per la construcció de la tercera canonada del gasoducte que ha de millorar la connexió del gas amb França. «Com a mínim, la tercera canonada ens travessa el terme més tangencialment, i no ens provocarà una nova cicatriu al territori», va concloure.
Per la seua banda, el director dels serveis territorials de Medi Ambient, Víctor Gimeno, va aclarir que la sol·licitud de llicència és una ampliació de la capacitat de la central distribuïdora d'Enagas per augmentar la potència de transport de les instal·lacions. A més, va detallar que Tivissa volia impulsar el projecte per fer arribar el gas a la població. «Els tràmits van iniciar-se fa dos anys, però sense la llicència ambiental no hauria de poder funcionar», va dir.

El Punt (29-Novembre-2007)

29.11.07 | 0 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Tortosa només ha executat el 28% del pla de millora del nucli antic i no ha fet cap programa social

L'Ajuntament traspassa la gestió a l'empresa municipal per agilitzar projectes

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va reconèixer que l'estat d'execució del pla integral del nucli antic (Pincat) no és el que hauria de ser, ja que l'obra justificada de l'anualitat del 2007 només és de 2,4 milions d'euros. Bel, que va presidir la reunió del comitè de seguiment del Pincat, va advertir que Tortosa hauria de tancar l'exercici del 2007 per damunt del 45%. «Hem de recuperar el temps perdut i fer més obres, però també iniciar els programes socials i donar ajuts per a la rehabilitació», va dir l'alcalde.

Bel va dir que bona part dels 2,4 milions justificats durant el primer semestre es corresponen amb obres ja fetes, com l'obertura del vial de Santa Clara o el pagament d'algunes expropiacions. Així, va afegir que això només representa el 12,7% de la inversió global a través de la llei de barris, que és de 18,9 milions d'euros, i que l'Ajuntament hauria de tancar el 2007 per damunt del 45%. «Abans de final d'any incorporarem algunes obres, però no superarem els 3 milions», va dir. De fet, l'alcalde va remarcar que l'Ajuntament ha de recuperar el temps perdut, i que a més de posar en marxa diverses obres també començaran els programes socials i la convocatòria d'ajuts per rehabilitar façanes o cobertes d'habitatges. En aquest sentit, Bel va assumir el compromís de fer més àgil l'encàrrec, redacció i realització dels projectes, a través de l'empresa municipal de gestió urbanística (Gumtsa). Així, a l'anualitat del 2008, només l'empresa Gumtsa podria acumular uns 6 milions en inversions, un milió d'euros més del que preveia el Pincat. A més, Bel també va anunciar que al gener voldrien aprovar les bases per atorgar els ajuts per a la rehabilitació de façanes, cobertes i altres elements comuns dels edificis.
També per accelerar l'execució del Pincat, col·laboraran amb diferents departaments de la Generalitat, per fer actuacions complementàries en els àmbits de la salut, l'habitatge i el treball. De fet, Bel va explicar que han sol·licitat un projecte al Departament de Treball, que incrementaria en uns 600.000 euros més la inversió al nucli antic. L'alcalde també va dir que durant el 2008 s'obrirà l'oficina del Pincat en algun lloc del nucli antic. En aquesta línia, va destacar que han integrat les tres associacions de veïns a la comissió de seguiment, per millorar la participació ciutadana. A més, va dir que l'obertura de l'oficina del Pincat farà que els tortosins facin seu el projecte, i servirà per gestionar en una finestreta única els diferents programes i ajuts per a la rehabilitació.
Bel va evitar criticar directament l'anterior govern, però va dir que la lentitud del Pincat s'explica per un «dèficit de gestió», ja que no hi havia projectes redactats ni encarregats. El retard del pla d'ordenació urbana municipal també impedia fer algunes expropiacions. A més, l'alcalde va negar que hi hagi problemes de finançament, ja que les actuacions tenien consignació en el pressupost. Les primeres obres es faran al carrer de la Rosa, al voltant de la catedral i a la zona del Rastre.

> Reprogramar el Pincat

El delegat de la Generalitat a l'Ebre, Lluís Salvadó, va dir que Tortosa ha executat el 28% del Pincat, i que hauria d'assolir els 9 milions a finals d'any. També va dir que caldria millorar la participació ciutadana i la relació amb Patrimoni, per evitar que els projectes es retardin. L'alcalde va acceptar que cal reprogramar el Pincat i reassignar els recursos. Així, el casal de les cultures previst a l'antiga església de Sant Antoni ja no es farà, i la millora del carrer Montcada no començarà fins que estigui enllestit l'edifici de les delegacions. De fet, l'Ajuntament podria demanar una pròrroga del Pincat, ja que el 2009 potser encara hi haurà obres pendents.

El Punt (28-Novembre-2007)

28.11.07 | 6 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Dos informes de Medi Ambient i Patrimoni poden aturar el camp de golf de Vinallop

El projecte té alguns clarobscurs ambientals i la Generalitat també avaluarà l'impacte sobre el jaciment del Pla de Sitges

Els diferents projectes de camp de golf que hi ha a les Terres de l'Ebre s'han trobat amb diferents entrebancs. En aquest sentit, la urbanització i el camp de golf de la pedania tortosina de Vinallop, amb un complex turístic i un miler d'habitatges, està pendent ara de la realització d'un informe de la Direcció General de Patrimoni, així com de l'informe de sostenibilitat ambiental definitiu, després que l'Oficina Territorial d'Avaluació Ambiental emetés un informe molt crític amb les afectacions que el projecte provocaria en àmbits com l'aigua, la mobilitat o l'impacte paisatgístic. Per la seua banda, Patrimoni també podria condicionar el projecte, un cop analitzats els resultats del sondeig arqueològic extensiu que s'ha realitzat a l'entorn del jaciment del Pla de Sitges.

Una de les modificacions en marxa del nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tortosa, que va entrar en vigor a finals d'octubre, és la requalificació del sector de Mas de Xies, en què la promotora Tortosa Golf Resort ha previst construir el seu complex turístic. La modificació urbanística preveu convertir un sòl que ara és no urbanitzable, amb una superfície d'unes 127 hectàrees, en nou sòl urbanitzable delimitat, per construir-hi un camp de golf vinculat a una nova zona residencial. Per tant, l'Oficina Territorial d'Avaluació Ambiental, que depèn dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, va analitzar l'informe de sostenibilitat ambiental de la modificació urbanística. També el projecte de modificació urbanística signat per l'arquitecte municipal, així com l'estudi d'impacte ambiental per al «desenvolupament turístic i hoteler Ebralia», que van redactar dues consultores, Invall i Ambio.
L'actuació proposa la construcció d'un camp de golf de 18 forats; una escola de golf de nou forats; un hotel amb un mínim de 100 habitacions; un port fluvial, i la recuperació del jaciment arqueològic del Pla de Sitges. L'informe adverteix que el projecte afectaria la conca del barranc de Xies, alterant el seu curs natural. A més, diu que el barranc té un «comportament torrencial i discontinu», i que no està prou definit el seu tram final. De fet, posa de manifest que la cartografia del projecte no inclou el seu traçat, i que defineix l'àrea com a «serveis privats». L'informe també diu que el barranc hauria de mantenir una secció mínima equivalent de 8 metres, per desguassar correctament. Amb tot, el document assenyala que les zones residencials no estarien afectades per la inundabilitat de cap llera pública, ja que les franges destinades a sòl residencial turístic se situen fora de l'àmbit del barranc. No és així amb l'equipament públic del futur club nàutic, que quedaria afectat per la inundabilitat del riu i d'un altre barranc, el de Sant Antoni.
L'informe és encara més contundent en qüestions com els recursos hídrics disponibles a la zona, amb un aqüífer contaminat per nitrats. Després d'analitzar les necessitats per abastir els habitatges, el complex hoteler, el reg del camp de golf i el reg de les zones privades, el document adverteix que el projecte de Vinallop generarà una demanda hídrica de 0,45 hectòmetres cúbics per any, cosa que suposaria incrementar en un 363% les necessitats d'aigua respecte dels usos actuals. A més, l'informe conclou que l'emplaçament del complex turístic no faria possible la seua connexió amb l'estació depuradora de Tortosa i Roquetes, que segons el projecte havia de servir per regar el camp de golf. De fet, es recomana la construcció d'una planta depuradora pròpia o bé conjunta amb la prevista a Vinallop, fora de terrenys inundables i amb superfície suficient per fer-hi el tractament d'aigües terciari per a la reutilització.

> Falten més estudis hidrològics

Medi Ambient va avaluar l'informe preliminar presentat per la promotora, i ara Tortosa Golf Resort haurà de presentar un informe de sostenibilitat ambiental (ISA) definitiu, que haurà d'incloure les seues recomanacions. La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va explicar que el projecte té el suport de l'Ajuntament, i que es troba exactament en aquest punt de la tramitació. Medi Ambient reclama una cartografia correcta del barranc de Xies i els seus afluents; un estudi hidrològic i un projecte hidràulic; un permís d'investigació de recursos hídrics subterranis i una concessió; un balanç agrometeorològic i de demanda hídrica, i la sol·licitud d'una concessió d'aigües residuals regenerades, així com la presentació d'un estudi de totes les alternatives.

El Punt (28-Novembre-2007)

28.11.07 | 14 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Les afectacions del projecte de Vinallop al paisatge i les possibles alternatives

L'informe de sostenibilitat ambiental (ISA) del complex turístic de Vinallop també haurà de tenir en compte una anàlisi de la qualitat de l'aire al sector del Mas de Xies, així com la contaminació acústica, lluminosa i electromagnètica. Medi Ambient també va reclamar una anàlisi específica sobre la gestió dels residus, així com la necessitat que el projecte respecti els terrenys propers a la zona protegida del pla especial d'interès natural (PEIN) en què es troben inclosos tant el barranc de Xies com el barranc de Sant Antoni. A més, l'informe adverteix de l'afectació sobre la qualitat d'un paisatge que encara no ha patit els canvis que sí han experimentat altres zones del Baix Ebre. Així, el sector és actualment un paisatge agroforestal típic de la zona mediterrània, amb oliverars, garroferars i ametllers margenats, amb murs de pedra seca construïts durant els segles XVIII i XIX, encara que també se n'hi troben de més antics. També hi ha camps de cereals d'hivern, com blat i ordi, alguns camps de cítrics i també restes de matollars amb pinedes i coscolls, en algunes taques menys accessibles. En aquest sentit, l'informe té en compte les consideracions fetes per grups com el casal popular Panxampla o el Gepec, i conclou que el paisatge «esdevé un aspecte força important».
D'altra banda, a l'ISA preliminar presentat per la promotora s'han detectat «mancances substancials» de caràcter urbanístic. De fet, Medi Ambient valora que no s'han tingut en compte aspectes com l'impacte d'un model urbanístic residencial desvinculat del nucli de Tortosa, «difícilment assequible per a tots els grups socials», així com altres problemes provocats per la dispersió urbanística. És el cas de l'increment de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, «per l'excessiva dependència dels transports privats», la degradació de paisatges «valuosos i fràgils», i la «pèrdua de sòls agrícoles d'interès ecològic i cultural».
Per tot això, Medi Ambient recomana que l'ISA definitiva del projecte estudiï diferents alternatives. En primer lloc, la no-execució del projecte, i el manteniment de l'àrea en el seu estat actual. En segon lloc, construir una zona residencial o bé un complex hoteler, però sense el camp de golf, per la necessitat d'ampliar la zona residencial i urbana del municipi, afavorint la unió dels nuclis de Vinallop amb el nucli de Tortosa. En tercer lloc, l'estudi del projecte amb el camp de golf inclòs, que en definitiva és l'opció escollida per la promotora i també per l'Ajuntament. Amb tot, aquesta alternativa representaria la construcció de tres pous.

El Punt (28-Novembre-2007)

28.11.07 | 0 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

La zona de Xies té vestigis que daten des del neolític fins a l'edat mitjana

Patrimoni concretarà si són compatibles amb el desenvolupament turístic

L'excavació arqueològica en extensió a tot el sector del Mas de Xies i el Pla de Sitges, feta per la URV per encàrrec de la promotora del complex de Vinallop, ha confirmat l'existència de vestigis de poblament que van des de l'època neolítica fins a l'edat mitjana. La intervenció ha servit per localitzar els enterraments neolítics i romans, delimitar els grups de sitges ibèriques i andalusines, i també l'abast d'un mas medieval, unes restes que haurien de conviure amb el desenvolupament turístic.

Abans que els arqueòlegs fessin la seua feina a Vinallop, els serveis territorials de Cultura van sol·licitar a Barcelona un primer informe, perquè l'àrea d'arqueologia del departament els detallés quin tipus d'excavació calia fer. Aquest informe els va dir que calia fer una prospecció sistemàtica de tota la superfície afectada per l'actuació al Mas de Xies, per comprovar l'existència dels vestigis arqueològics que s'han trobat en campanyes anteriors. De fet, en l'última campanya arqueològica van localitzar-se quatre enterraments romans, amb les fosses excavades a la roca. Així, l'equip d'arqueòlegs de la URV va fer-hi una campanya arqueològica total, que també ha document els diferents grups de sitges, dipòsits de gra que segons fonts de Patrimoni van ser utilitzats des de l'època ibèrica fins a l'etapa andalusí. De fet, la previsió era que al Pla de Sitges podrien aparèixer més troballes, com ara altres nuclis de dipòsits aïllats, materials de diferents èpoques i més enterraments romans, ibèrics i neolítics.
Les mateixes fonts van explicar que ara serà la direcció general de Patrimoni qui es pronunciï sobre la conveniència d'autoritzar el desenvolupament turístic en aquesta partida de Vinallop, ja que les restes haurien de conviure amb el miler d'habitatges, el complex hoteler i el camp de golf. D'entrada, Patrimoni ha valorat molt positivament que la promotora haja tingut clar, des d'un principi, que el projecte de Vinallop havia de «coexistir» amb la presència d'uns vestigis arqueològics tan importants. De fet, el Pla de Sitges està catalogat com a bé cultural d'interès (BCIL) local en el nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tortosa. A més, el conveni signat entre l'Ajuntament i Tortosa Golf Resort ja establia la necessitat de recuperar i integrar el jaciment dins dels terrenys de cessió per a zones verdes i equipaments públics.
Una de les mesures correctores que podria reclamar Patrimoni és que les zones verdes de la nova urbanització integressin les àrees d'interès arqueològic. Les mateixes fonts van recordar que, tractant-se el jaciment del Pla de Sitges d'una conjunt protegit, qualsevol afectació possible necessitaria un informe favorable del Departament de Cultura. De fet, van afegir-hi que el consistori tortosí va protegir el jaciment del Pla de Sitges, que només és una part de la finca afectada del projecte, amb què va demostrar «molt bon criteri».

>Prospecció avançada

Fa un any, Patrimoni de la Generalitat va advertir a Tortosa Golf Resort que era molt possible que apareguessin més estructures i també algun enterrament, que es podria remuntar al període neolític. Per tant, calia fer una excavació extensiva, però també conservar i fer un seguiment arqueològic del jaciment. Amb tot, l'Ajuntament no havia requerit que s'agilitzés la prospecció arqueològica, fins que estigués clar que la Generalitat autoritzava el projecte. Tot i això, el conveni signat entre la promotora i l'Ajuntament ja preveia que el projecte hauria de recuperar el jaciment del Pla de Sitges, així com respectar les característiques del paisatge actual.

El Punt (28-Novembre-2007)

Foto: El Punt

28.11.07 | 0 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Els veïns afectats pel projecte de Vinallop volen sondejar el nou govern de Tortosa

Els veïns afectats per la construcció del complex turístic de Vinallop han seguit amb molta atenció el canvi de govern a l'Ajuntament de Tortosa. Durant el mandat anterior, els propietaris que encara es resisteixen a vendre els seus terrenys a la promotora van denunciar que l'Ajuntament els havia donat molt poca informació. Una portaveu dels veïns, Laura Sicart, va avançar que sol·licitaran formalment una reunió amb l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, perquè els expliqui la situació del projecte, sobretot després de l'informe «tan contundent» de Medi Ambient. A més, Sicart també va advertir que hi haurà un altre informe que la direcció general de Patrimoni ha d'emetre de manera imminent, i que també podria condicionar el futur del complex turístic. «Voldríem parlar amb el nou govern de Tortosa, però també amb la resta de grups municipals, perquè després de les eleccions el consistori ha canviat, i voldríem saber com veuen el tema», va afegir-hi. De fet, en l'anterior mandat, el projecte va ser aprovat amb els vots a favor del PSC, CiU, PP i el regidor Josep Maria Franquet, i amb els vots en contra d'ICV, la regidora independent Amparo Moreno i d'ERC, que ara és al govern amb CiU. D'altra banda, Sicart va concloure que si Medi Ambient torna a desautoritzar l'informe de sostenibilitat ambiental, els veïns tindran «pràcticament guanyada» la seua lluita contra el projecte. La portaveu també va recordar que la tramitació de la modificació urbanística també estava plena d'errades, i que l'Ajuntament va haver de reiniciar la requalificació. Així, el consistori va aprovar una modificació puntual de la versió provisional del pla d'urbanisme, quan el que calia era modificar-ne la definitiva, i els veïns van tornar a presentar al·legacions.

El Punt (28-Novembre-2007)

28.11.07 | 0 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

El mapa del golf a la terra del nus blau

el contrapunt/Gustau Moreno
La partida del barranc de Xies, on la promotora Tortosa Golf Resort projecta construir el seu complex turístic, es troba prop de la desembocadura del barranc de Sant Antoni. Entre ambdós barrancs hi ha el Pla de Sitges, un extraordinari jaciment arqueològic però també un excepcional mirador sobre l'Ebre i la ciutat de Tortosa. Als peus d'aquesta talaia natural, en què uns ametllers seran substituïts per uns xalets amb unes vistes immillorables (això ningú ho nega), també hi ha l'anomenat quilòmetre zero del transvasament de l'Ebre. Des d'aquest punt, entre el canal de la Dreta i el mateix riu Ebre, havia de partir la gran canonada que havia de regar les perverses urbanitzacions i els malignes camps de golf de València, Múrcia i Almeria. Quatre anys després, el territori que reclamava la nova cultura de l'aigua i un altre model de desenvolupament ha oblidat una part del seu discurs, i també aposta pel mateix model urbanístic i pel «turisme de qualitat». La bandera blava amb el nus està deixant pas a la graciosa bandereta amb el pal dins del forat. De moment, ja ha obert el primer camp de golf de la nova urbanització Mirador del Delta, a l'Ampolla. Però Deltebre també projecta la construcció d'un camp de golf al cor del seu nucli urbà, enmig d'una gran zona verda de 85 hectàrees prevista al nou pla d'urbanisme. A l'Aldea també voldrien construir dos camps de golf, el primer a la urbanització de Fadesa i l'altre a la zona de Vinaixarop, però promogut per Armilar. El govern de Tivissa també voldria vincular un camp de golf a la construcció de 570 cases de luxe i un complex hoteler, tot i que l'oposició va obligar CiU a reiniciar el pla d'urbanisme. Mentrestant, la Cambra de Comerç de Tortosa també ha reclamat la necessitat de poder construir entre dos i tres camps de golf al territori, i ha defensat el projecte de Vinallop.

El Punt (28-Novembre-2007)

Foto: Manel Zaera a Flikr

28.11.07 | 0 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

La PDE respon Rajoy i lamenta que els socialistes també impulsin els transvasaments

Manolo Tomàs diu que el PP vol veure si pot aprofitar l'aigua a la campanya electoral

L'anunci de Mariano Rajoy de recuperar el transvasament si el PP arriba al març a La Moncloa no ha provocat un excessiu neguit a la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). El portaveu Manolo Tomàs va assenyalar que una victòria del PP incrementaria la pressió sobre el riu, però va advertir que l'Ebre encara no està salvat, ja que els socialistes també impulsen diversos transvasaments, a través del canal Xerta-Sénia i amb l'arribada de l'aigua del Segarra-Garrigues a l'àrea de Barcelona.

«Rajoy ha deixat ben clar que les antigues intencions del PP sobre l'Ebre continuen vigents, i que si guanyen les eleccions recuperaran el discurs que cal aprofitar l'aigua que segons ells no s'utilitza, amb què continua la febre de més regadius, més urbanitzacions i més camps de golf», va advertir el portaveu de la PDE. Amb tot, Manolo Tomàs va afegir-hi que Rajoy només continuarà explotant el tema si els sondejos preelectorals indiquen que el PP es pot permetre perdre uns vots a Aragó i Catalunya, a canvi de guanyar-los al País Valencià i Múrcia. «Si les enquestes funcionen, Rajoy continuarà parlant del transvasament», va valorar. «Però en realitat és poc intel·ligent, ja que els valencians ja saben que l'aigua de l'Ebre també els acabarà arribant a través del canal Xerta-Sénia», va remarcar el portaveu. Amb tot, va dir que les paraules de Rajoy animaran la gent a manifestar-se el 15 de desembre a Tortosa.
Tomàs va recordar que el riu «encara no està salvaguardat», tot i la derogació del transvasament previst a l'antic Plan Hidrológico Nacional (PHN). A més, va insistir que el PSOE executa el pla alternatiu, que el PP també havia previst perquè la Unió Europa no hauria finançat el gran transvasament. «Van canviar la llei, però la política hidrològica i els projectes són idèntics», va dir. Hi va afegir que l'Ebre podria traspassar la frontera de Castelló, a través del Xerta-Sénia, a partir del 2009, ja que la nova llei d'aigües, amb els futurs bancs privats, també permetrà a les comunitats de regants negociar la venda d'aigua.

LA FRASE
«No seria desitjable que guanyés el PP, perquè el territori es radicalitzaria. És millor defensar l'Ebre amb arguments mediambientals, i no per qüestions polítiques. Però segur que les paraules de Rajoy fan que molta gent vagi a la manifestació» (Manolo Tomàs, portaveu de la PDE).

El Punt (28-Novembre-2007)

28.11.07 | 1 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Panxampla celebra la suspensió de l'ordenança de civisme de Tortosa

El casal popular Panxampla va felicitar ahir els diferents col·lectius, les associacions i les persones que van agrupar-se en la plataforma Recuperem lo Carrer, «sense el treball crític de les quals difícilment s'haguessin sentit veus contràries» a l'anterior projecte d'ordenança de civisme de Tortosa. Segons el col·lectiu, la suspensió de la tramitació de l'ordenança pot considerar-se «una primera petita victòria», però caldrà continuar treballant i vigilar de prop el text que està redactant el nou equip de govern. «Continuem pensant que per afavorir la convivència el que fa falta sobretot és construir un marc de justícia social, i no ordenances repressives encaminades a amagar tot allò que no es vol veure», van afegir-hi a través d'un comunicat. En aquesta línia, van reclamar ordenances per garantir un habitatge digne i un futur sostenible. El casal popular Panxampla, que va destacar la importància dels moviments socials a les ciutats, va dir que «continuarà treballant per construir un model de carrer on càpiga tothom».

El Punt (28-Novembre-2007)

28.11.07 | 26 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

L'efemèride: la plaça de bous de Remolins, curses de cavalls a la carretera de Tortosa a Roquetes i dues mostres de sinistralitat laboral

El 28 de novembre de 1848 la notícia és que s'enllestia la plaça de bous de Tortosa, al barri de Remolins, on el corregidor Escartín també ha començat les obres del passeig de l'Esplanada, que aquí podeu veure en una fotografia que just ahir a la nit ens enviava Alons Navarro. La plaça va ser ampliada 33 anys més tard, assolint un aforament de 4.000 espectadors, i el recinte taurí va esdevenir l'espai social més important de la ciutat, l'escenari ideal per a certàmens musicals, números de circ, representacions teatrals i mítings polítics. Molt afectada durant la Guerra Civil, la ciutat va decidir no refer la plaça de bous, i el seu fustam va utilitzar-se per a la reconstrucció d'altres edificis.
També es trobava en obres el teatre de la Mercè. A més, s'arranjava l'exconvent del Carme, per fer-hi la presó, mentre els socis del Liceo van fundar el primer casino de senyors, instal·lat al carrer de Taules Velles, segons recorda Vergés Paulí. Per la seua banda, el periodista i escriptor Josep Maria Pauli publicava una memòria en defensa del bisbat de Tortosa, que les autoritats intentaven suprimir. Just el mateix dia, entrava a Tortosa el bisbe Damián Gordo Sáez. A més, els carrers s'estaven empedrant amb pedres del riu, i segons el periòdic El Dertosense es feien curses de cavalls tots els diumenges, utilitzant-se com a hipòdrom la carretera de Tortosa a Roquetes. Una carretera que, gairebé 160 anys després, continua sent un camí de matxos.
També el 28 de novembre, però del 1855, a la Barbacana (actual plaça d'Alfons XII) va ser executat, amb garrot vil, Gregori Ripollés Mates, que havia assassinat una dona d'Amposta que estava embarassada.
El 28 de novembre de 1876, l'explosió d'una caldera a la fundació de Massoni va provocar un mort i dos ferits. Giuseppe Massoni (o Josep Masoni, com l'anomenava Francesc Mestre i Noé) era un italià que uns deu anys abans havia obert a Ferreries la primeria foneria de ferro, donant pas a altres indústries paral·leles o derivades. La foneria era de les més importants, perquè a més de fer treballs de Quintí Sendra també feia premses de caragol de dues columnes i plats per subjectar els ferrocarrils d'Almansa, València i Tarragona; però el desastre del 1876 va acabar amb aquesta prosperitat. Finalment, el mateix dia però del 1908, també va morir asfixiat sota les runes un manobre, Manuel Sebastià, que treballava en l'enderrocament de la casa senyorial dels Marquesos de Tamarit, al número 2 de la plaça de la Cinta, que s'havia venut a la vídua de Fontcuberta.

28.11.07 | 0 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Bel diu que l'ordenança de civisme s'ajustarà a les necessitats de Tortosa

L'Ajuntament tornarà a consultar les associacions de veïns i altres entitats per redactar el nou text

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va confirmar ahir la suspensió de la tramitació de la polèmica ordenança de civisme, aprovada poc abans de les eleccions municipals i fins ara en fase de contestació d'al·legacions. De fet, Bel va dir que és durant la resolució de les al·legacions que el departament de dret local de la URV ha aconsellat a l'Ajuntament l'anul·lació dels tràmits. L'alcalde va afegir-hi que començaran la tramitació «des de zero», consultant les associacions de veïns i també les entitats que van presentar al·legacions a l'anterior projecte d'ordenança. A més, va remarcar que tindran en compte les necessitats reals de Tortosa.

Bel va explicar que el govern municipal està analitzant la realitat de Tortosa, per determinar les necessitats actuals i els aspectes que caldria regular amb la nova ordenança de civisme. «No ens podem fixar en les ordenances d'altres ciutats més grans com Barcelona, sinó saber quines són les necessitats de Tortosa i fer-ho amb una certa perspectiva, ja que ara tenim 40.000 habitants», va assenyalar. L'alcalde va manifestar, com ja va avançar El Punt en la seua edició de diumenge, que l'ordenança aprovada abans de les eleccions tenia algunes «mancances jurídiques», però que les al·legacions eren de caràcter polític i massa genèriques. Per tant, ni el projecte d'ordenança ni les al·legacions eren «una eina útil» per rectificar el text, ja que l'Ajuntament tampoc hauria pogut retocar els articles que no haguessin estat objecte de cap al·legació. «Davant d'aquesta situació ens hem plantejat fer una ordenança nova, i sobretot fer-la bé», va remarcar. Bel va afegir-hi que el nou projecte d'ordenança serà molt més ampli, ja que regularà altres àmbits i refondrà alguna de les normatives ja existents sobre l'ús de la via pública. Amb tot, l'alcalde va precisar que l'ordenança de civisme no inclourà la regulació de l'obertura de nous locutoris, que tindrà una ordenança pròpia.
Tot seguit, va garantir que treballaran a partir de diversos esborranys, que es consultaran amb l'oposició, amb la Federació d'Associacions de Veïns de Tortosa i «per descomptat» amb les entitats que van presentar al·legacions: el casal popular Panxampla, l'Associació Musical Blak Fly i Skatosa. Amb tot, va advertir que no podran satisfer «totes les aspiracions» dels diferents col·lectius, encara que la nova ordenança serà «molt més participativa» i menys estricta en el règim sancionador i en la definició de les faltes punibles. «Serà una normativa molt més àgil, més moderna i més aplicable que el text anterior», va dir Bel just després d'avançar que la nova ordenança de civisme podria entrar en vigor cap a l'estiu del 2008.
Però l'exalcalde i portaveu del PSC, Joan Sabaté, va lamentar que Tortosa estarà sense ordenança de civisme un any més. «Això provoca indefensió a la Policia Municipal i també als ciutadans que fa temps que la reclamen i la necessiten», va dir Sabaté. A més, va recordar que CiU i la Federació d'Associacions de Veïns ja van donar suport a l'ordenança que ara ha quedat suspesa.

El Punt (27-Novembre-2007)

27.11.07 | 9 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Més obres al nucli antic de Tortosa

El ple de Tortosa va aprovar ahir una altra modificació pressupostària, de més de 843.500 euros. L'objectiu de l'Ajuntament és iniciar abans de final d'any les obres al carrer de la Rosa, plaça de la Cinta i plaça Mossèn Sol, així com enllestir els treballs d'urbanització del portal del Rastre i del carrer Migdia, al barri de Ferreries. Segons Ferran Bel, seran els últims ajustos del pressupost abans del nou exercici. D'altra banda, l'alcalde va calcular que el capítol d'inversions del 2007 s'ha executat en un 50%, però no perquè no s'hagin fet obres, sinó pel sobrecost d'altres actuacions com el pavelló firal, la rotonda de la Simpàtica o l'Espai Sant Domènec. «Algunes obres no s'han pogut executar per falta de projecte o per falta de gestió, tot i que altres no s'han pogut finançar perquè no s'ha fet la venda de solars», va concloure Bel.

El Punt (27-Novembre-2007)

27.11.07 | 4 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

L'alcalde de Deltebre acusa els veïns contraris al POUM d'amagar «interessos particulars»

L'Ajuntament aparta el director tècnic del pla per haver signat un projecte privat

L'alcalde de Deltebre, el republicà Gervasi Aspa, va acusar ahir els veïns contraris al nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) d'amagar «interessos urbanístics particulars». Els veïns, que la setmana passada van presentar 3.400 signatures contra el nou planejament, estan participant en una campanya de «manipulació i intoxicació», segons Aspa. D'altra banda, va afegir-hi que han apartat de l'equip redactor del POUM el tècnic que va presentar un projecte privat durant la tramitació.

Aspa va recordar que tots els grups municipals van aprovar en dues ocasions i «per unanimitat» el text del POUM, i va assenyalar que la recollida de signatures contra el nou planejament forma part d'una campanya per «intoxicar i manipular l'opinió pública». A més, l'alcalde va negar qualsevol acusació de falta d'informació i de transparència, i va afegir-hi que, quan acabi el termini d'exposició pública, el POUM tornarà a passar pel ple de l'Ajuntament, que obrirà novament un altre període d'al·legacions. «No descartem convocar una consulta popular», va dir Aspa, visiblement molest per la presentació de 3.400 signatures dels veïns contra el procés de tramitació i el contingut del POUM. De fet, l'alcalde va acusar els veïns d'amagar interessos particulars, i va explicar el cas d'un promotor afectat pel cas d'una carretera, i també el gerent d'una immobiliària que hauria ultrapassat en més de 3.000 metres quadrats una construcció permesa.
A més, Aspa també va criticar els regidors d'altres grups municipals que, tot i que van aprovar el mateix POUM, ara es fan fotografies amb les seues al·legacions. «Els hauria de caure la cara de vergonya, quan van ser ells els que van ordenar i van aprovar aquest POUM», va assenyalar l'alcalde. En aquest sentit, el grup de CiU ha estat el primer a criticar el nou planejament, per la creació de 63 polígons d'actuació, ja que molts seran «inviables i provocaran tensions entre els veïns, perquè caldrà fer expropiacions, reparcel·lacions i alguna reubicació». La portaveu Imma Juan va dir que CiU presentaria al·legacions, i també va posar en dubte la viabilitat del camp de golf previst al POUM, dins del nucli urbà i enmig d'una gran zona verda. A més, també va advertir que el pla fragmentava el creixement industrial i posava un polígon al costat del CEIP de l'Assumpció i d'una zona d'habitatges de Jesús i Maria, uns arguments que ara estan utilitzant els veïns contraris al POUM. De fet, el web d'Imma Juan fa dies que permet als veïns descarregar-se quatre models diferents d'al·legacions. CiU també ha qüestionat la construcció de 1.200 amarradors al port fluvial i l'ordenació del sòl rústic, que afavorirà la concentració de terrenys i els grans arrossaires. A més, CiU va demanar divendres la destitució del director de l'equip redactor del POUM per haver presentat un projecte privat durant la tramitació. Aspa va admetre que ha estat «un error greu», però va negar que el fet tinga transcendència jurídica.

El Punt (27-Novembre-2007)

27.11.07 | 5 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

L'efemèride: Tortosa inaugura la fàbrica de gas, la tragèdia de Miss Scotti, ensurt al pont de l'Estat i l'accident de Riudecanyes

El 27 de novembre del 1867, avui fa exactament 140 anys, Tortosa va inaugurar amb molta solemnitat la fàbrica de gas del Rastre, amb l'assistència de totes les autoritats i la música de la banda del regiment de Sevilla. La fàbrica va ocupar els terrenys que des de cinc anys abans pertanyien els jardins públics del Rastre, on avui hi ha el CEIP La Mercè. La fàbrica va construir-se als afores de la ciutat per motius de seguretat. Al plànol urbà de 1871, però sobretot al de 1890 dibuixat per Víctor Beltri (aquí podeu veure un detall), es pot veure perfectament delimitada la instal·lació de la fàbrica de gas. Segons Miquel A. Baila, el primer enllumenat públic amb llum de gas va tenir 270 fanals.
D'altra banda, Vergés Paulí explica que també el 27 de novembre, però del 1885, les bateries de les casernes de Tortosa van disparar una salva per la mort del rei Alfons XII, ocorreguda dos dies abans. El cronista també detalla que a la nit hi havia hagut una pluja d'estels, que la creença popular associava als grans esdeveniments. El mateix dia, a les set del matí, va morir a la casa número 12 del carrer de la Rosa l'historiador Daniel Fernández i Domingo.
El 27 de novembre de 1880, mentre l'equilibrista Miss Scotti travessava la corda fluixa per damunt de l'Ebre, lligada des del tercer pis de la duana (a la casa de la Diputació del General, al costat del palau del Bisbe) fins al revellí del cap de pont de Ferreries. A la tornada, amb els ulls tapats, Miss Scotti perd l'equilibri i acaba caient a la vora del riu, des d'una altura d'uns deu metres, quan només li faltaven uns dos metres per arribar al balcó. Un veí que es dia Ramon Melich, alies Birla, ho veu des del seu balcó, baixa per la paret, salta per les roques, es tira al riu i aconsegueix rescatar Miss Scotti, que més morta que viva va ser portada a un dels hostals de Ferreries. Finalment, aconsegueix curar-se i abans d'un mes ja tornava a fer equilibris per damunt del Túria, a València.
Un altre ensurt va produir-se el 27 de novembre del 1894, a les cinc de la tarda, durant la construcció del pont de l'Estat. Per la canonada de la segona pilastra pujava una espècie d'ascensor anomenat Sax, quan l'aparell va desplomar-se i els obrers que hi anaven van caure al fons de la pila. Va haver-hi cinc obres ferits, el més greu amb la cama trencada. A la foto de la dreta podeu veure un detall de les obres de l'antic pont de l'Estat, encara sense rampes ni les escales de fusta que va fer construir l'alcalde Teodor González.
D'altra banda, avui fa 100 anys, Tortosa encara es trobava commocionada per l'accident ferroviari que dos dies abans s'havia produït al pont de Riudecanyes, quan una de les pilastres va enfonsar-se i dos vagons de primera i dos de tercera van caure a la riera. Entre els 23 morts i més de 50 ferits que es van traure dels vagons accidentats, que eren de fusta i per tant van quedar reduïts a perilloses estelles, hi havia el cadàver del propietari de la popular Fonda Barcelonesa, el tortosí Joan Castellà. També la seua cunyada, Teresa Costa, així com el germà de l'empresari oleícola Fressinier. També un ric propietari de Xerta, de nom Ramon Martí Tomàs.

27.11.07 | 3 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

El Tortosa perd 0-4 contra el Vilafranca i no surt del pou

Dilluns passat ens preguntàvem què li passa al Club Deportiu Tortosa, i sobretot a partir de quina jornada començaria la desitjada recuperació. Ahir, l'equip va tornar a encaixar una dolorosa derrota a casa, en aquest cas contra un Vilafranca (0-4) que estrenava nou responsable tècnic a la banqueta: ni més ni menys que Albert Viñas, l'exentrenador de la Rapitenca. El Vilafranca, com el Tortosa, havia començant la temporada amb l'objectiu de lluitar per un dels llocs d'ascens a Tercera Divisió, però tampoc està fent un bon campionat. De fet, el nou equip de Viñas arribava a l'estadi municipal de Tortosa després d'haver empatat a casa amb el Vilassar. Però ahir va fer bona la dita d'entrenador nou, victòria segura, i va marcar quatre gols a un Tortosa que novament va mostrar-se impotent. Ara el Tortosa ja és cuer, i si no m'equivoco ja porta onze jornades sense conèixer la victòria. En la mateixa categoria, l'Amposta va empatar a un gol contra El Prat, el segon classificat, i ara ocupa el cinquè lloc de la taula de la Primera Catalana.
Per la seua banda, la Rapitenca continua en la seua línia ascendent, després de guanyar per 2-0 al FC. Barcelona B, amb dos gols de Carlos Gilabert. Aquesta victòria contra els jugadors de Pep Guardiola situa la Rapitenca en la vuitena posició de la classificació, però només a dos punts dels llocs d'ascens a Segona Divisió B.

26.11.07 | 21 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Rajoy diu que a Espanya sobra aigua i que hi haurà transvasaments

El president del PP, Mariano Rajoy, va dir ahir a Múrcia que, si arriba al govern de l'Estat, impulsarà un acord estatal sobre l'aigua, en què les conques deficitàries com la del Segura i el Xúquer rebran l'aigua excedentària, amb la construcció de diferents transvasaments. Rajoy, davant d'unes 6.000 persones que van presenciar el míting en què també va denunciar la desespa del govern de Zapatero en publicitat, va manifestar que l'acord també inclourà un calendari en què es fixaran les dates de construcció de les diverses infraestructures hidràuliques. Segons el candidat del PP, han d'haver-hi transvasaments i agafar el bou per les banyes, però també desenvolupar les obres del pacte de l'aigua de l'Aragó. Res va dir, segons sembla, de les obres de millora al Delta, com si l'Ebre desemboqués a Mequinensa, enlloc de Deltebre. Tampoc va dir res de convèncer els catalans perquè es deixin espoliar el riu. Però sí va concloure que a Espanya "no sobra molta aigua, però en sobra, i l'aigua és de tots". A més, el líder del PP es va comprometre a portar l'AVE a la zona de Llevant, arribant a Múrcia per Albacete i Cieza. El que no sé si és bo o dolent, ni tan sols intel·ligent. Si jo fos polític, no nomenaria l'AVE per a res, tenint en compte el que està passant a Barcelona... A veure si també els transvasem el caos als ferrocarrils!

Per saber més:
-Rajoy: "En España hay agua de sobra"
-Rajoy anuncia un pacto nacional del agua que incluya nuevos trasvases si gana las elecciones
-El presidente del PP insiste en su reforma fiscal y anuncia que propondrá un pacto nacional del agua en el que habrá trasvases
-Rajoy promete en Murcia un pacto nacional del agua

26.11.07 | 11 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Tortosa encara hauria d'instal·lar molts més pilons

En poc més de vint metres, al centre de Tortosa, us podreu trobar amb aquestes dues imatges. En primer lloc, un semàfor que portava un temps tort ha estat redreçat i fixat amb una bona dosi de ciment. Una solució una mica rudimentària i que alguns diran que és antiestètica, però que sens dubte és d'allò més efectiva. Ara hauran de topar amb el cotxe molt més fort, o bé utilitzar molta força, si volen tornar a vinclar el semàfor. En canvi, just una mica més endavant tenim tres pilons, instal·lats fa poc més d'una setmana a l'entrada del carrer de la Sang, un dels quals només va durar tres dies en bones condicions. Si camineu sovint per l'avinguda de la Generalitat, haureu vist que moltes vegades hi havia cotxes estacionats a la vorera, i en especial damunt de l'entrada d'aquest carrer. Algunes vegades és de gent que va a la farmàcia, però també altres cops són vehicles d'alguns comerços de la zona, que l'utilitzen com a àrea de càrrega i descàrrega. Els pilons havien representat una millora parcial per als vianants, però suposo que van deixar un tram sense perquè puguessin passar, en cas de necessitat, els vehicles d'emergències. Un espai que els cotxes (bé, els conductors) segueixen aprofitant per continuar aparcant. I algú, fent marxa enrera, no devia recordar que ara tenia uns pilons, i va deixar la seua marca personal. Penso que els pilons haurien de ser molt més resistents i estar millor fixats. Però sobretot, considero que haurien d'haver-hi molts més pilons, ja que s'ha demostrat que la mobilitat dels vianants ha millorat molt. Per exemple, jo en posaria uns quants a la pujada de la travessera del carrer Santa Teresa, que connecta el carrer Pescadors amb les galeries Sant Blai.

26.11.07 | 17 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Els veïns de Campredó estudien adherir-se a la manifestació del 15-D

Un altre col·lectiu ciutadà, les diferents entitats i veïns que donen suport a la campanya Entre Campredó i Font de Quinto ni parlar-ne, estudien adherir-se a la manifestació del 15 de desembre a Tortosa. La protesta unitària ha estat convocada, amb el lema Ja n'hi ha prou, per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, el col·lectiu Salvem la Mar de l'Ebre, la plataforma de la Terra Alta i la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya. Membres destacats de la plataforma de Campredó consideren que el traçat de l'autovia de l'interior, previst per Foment a l'estudi informatiu de la nova autovia A-7, també és una agressió al territori, ja que separarà el nucli de Campredó i el barri de Font de Quinto. L'Ajuntament tortosí ja va presentar al·legacions al traçat, consensuades amb Amposta i l'Aldea, per aconseguir que l'autovia travessés l'Ebre uns 500 metres més al sud. Però abans de decidir si la plataforma dóna suport a la convocatòria, faran una assemblea informativa per decidir si cal adherir-s'hi o si els seus membres només hi aniran a títol individual.

El Punt (26-Novembre-2007)

26.11.07 | 6 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Campanya anònima per reclamar la vegueria de l'Ebre

Aquest matí, mentre buscava el meu cotxe pels carrers de Ferreries [veure post següent] m'he trobat amb desenes d'octavetes com aquesta, en què algú reclama la creació de la vegueria de les Terres de l'Ebre. El futllet està imprès, com podeu veure, a dues tintes i també per les dues cares, però amb el mateix missatge. A més, en cap lloc de l'octaveta figura l'autor de la campanya. De fet, el missatge de l'anònim és tan genèric que qualsevol podria assumir la reivindicació, fins i tot jo mateix. Estic d'acord amb el fet de suprimir les polítiques centralistes, per tenir en compte la nostra història, el fet diferencial de les nostres comarques i per garantir el nostre futur. També estic a favor de la creació de la vegueria de l'Ebre. I també m'agrada que a l'octaveta hagin dibuixat les quatre barres, per deixar clara la catalanitat del territori. Llàstima que no se'n sàpigue l'autoria. M'agradaria poder donar-los les gràcies per haver iniciat aquesta campanya, però també recordar-los que el llançament d'octavetes és un mètode de reivindicació desfassat, que a més a més embruta els carrers.

25.11.07 | 21 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Primera experiència amb la grua municipal

Aquest matí he tingut la meua primera experiència amb el servei municipal de retirada de vehicles de la via pública. Quan he anat a buscar el cotxe, a primera hora, no l'he trobat al lloc en què l'havia deixat estacionat, i el primer que he pensat és que algú me l'havia robat. En un primer moment he descartat qualsevol acció de la grua, ja que l'havia deixat a la rambla de Catalunya, en una zona autoritzada, sense trepitjar cap pas de vianants, davant de cap gual ni ocupant cap vorera, com sí n'hi ha a centenars, tots els dies, en aquesta zona de Ferreries. A més, al terra no hi havia cap enganxina de la grua. Abans de denunciar el robatori a la policia he comprovat que el cotxe no estigués en algun carrer proper, ja que de vegades no recordo exactament el lloc en què l'he deixat. Tambe he passat el pont i he anat fins davant de les Teresianes, ja que l'última vegada que recordava haver conduït vaig aparcar-lo al carrer Rosselló. Potser havia tornat cap a casa a peu, pensant que (com sempre faig) havia anat a la feina caminant. Finalment, he anat a la policia local i, després de mirar el registre de cotxes retirats per la grua durant els últims dies, l'agent que m'ha atès m'ha confirmat que la grua se l'havia emportat. He sentit que se'm treia un gran pes de sobre. A més, el policia m'ha dit que me l'havien retirat sense recàrrec, és a dir, que no havia de pagar cap multa. Pel que sembla, després de deixar-lo jo, ben estacionat, van posar els senyals de prohibit aparcar per una reserva de càrrega i descàrrega, i la grua va emportar-se els cotxes que hi havia a la zona. Per tant, els que estàvem aparcats d'abans que posessin el senyal no paguem, però els de després, sí. L'única molèstia ha estat haver d'anar al dipòsit de vehicles (sort que encara no l'havien traslladat a l'antiga Dacsa, sinó que era a l'antiga Hife, just quan comença la pujada del Seminari). Però he de dir que la policia municipal m'ha atès perfecta i molt amablement. Penso que, en casos com aquest, hauria d'haver algun mecanisme per avisar de l'acció de la grua els propietaris dels vehicles retirats. Sort que era diumenge al matí, tenia temps de sobra per fer els diferents tràmits i no necessitava el cotxe per alguna cosa urgent. Només m'ha sabut greu que al part haguessin escrit que el cotxe estava "en mal estat", quan l'únic que estava era una mica brut, per la pols del carrer i la pluja de fa uns dies.
Durant l'any 2006, la grua municipal de Tortosa va retirar un total de 1.356 cotxes de la via pública, uns 250 més que l'any anterior. A més, l'Ajuntament va tramitar la baixa d'uns 200 vehicles abandonats o fora d'ús. L'any que ve, quan algú repassi els números del 2007, em farà gràcia pensar que formo part de les estadístiques.

25.11.07 | 7 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Dol a Sant Jaume d'Enveja per la mort d'un caçador de 23 anys

El caçador Francisco Javier Fumador, de 23 anys i veí de Sant Jaume d'Enveja, va morir mentre caçava ànecs amb un grup d'amics, a causa del tret d'un company de cacera que hi participava com a convidat, la nit de divendres a dissabte. La notítica ha commocionat la població del Delta, ja que el noi era molt conegut i tenia força experiència en el món de la caça, segons llegim avui al diari El Punt. El jove, a qui van haver de fer-li l'autòpsia, serà enterrat avui mateix, a primera hora de la tarda. Els fets van ocórrer en una finca propera a la Gola de Migjorn. L'autor del dispar fatal, veí de Riudecanyes, estava amagat en un forat a l'espera de tenir a tret alguna presa quan, després de sentir un soroll, va disparar l'escopeta creient-se que es tractava d'un ànec. Però el tret va ferir per l'esquena Fumador, que estava parlant pel telèfon amb el seu pare, que també participava en la mateixa cacera. La mort d'un jove en qualsevol poble, i més en aquestes tràgiques circumstàncies, sempre afecta molt les persones, fins i tot quan no coneixes directament la víctima. Però tot plegat (és la segona mort durant una cacera a Catalunya en només dos dies) ens hauria de fer pensar també en la responsabilitat tan gran que agafa qualsevol persona que agafa una arma, així com en la preparació i les mesures de seguretat que prenen els caçadors. I això, sense deixar de donar el condol als amics i familiars del jove, i sense entrar a debatre en la necessitat de permetre o prohibir qualsevol art cinegètica.

25.11.07 | 1 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Tortosa suspèn la tramitació de la polèmica ordenança de civisme

El govern de Tortosa (CiU i ERC) ha decidit suspendre la tramitació de la polèmica ordenança de civisme, aprovada abans de les eleccions amb els vots del PSC, CiU, PP i els independents Josep Maria Franquet i Vicent Lluesma. L'encarregada de comunicar la decisió als diferents grups va ser la regidora de Governació, Rosa Cid, durant la comissió informativa que va tenir lloc divendres. El portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, va ser el primer en celebrar la suspensió, tenint en compte que va ser l'únic grup polític que va presentar al·legacions i que també va reclamar la derogació de l'ordenança. Però les al·legacions d'ICV, així com les del casal Panxampla o les de l'associació Skatosa, no s'han tingut en compte per la suspensió de la tramitació. «El text era jurídicament indefensable, i s'hauria pogut tombar amb un recurs», va valorar Forcadell. A més, va lamentar la «demagògia» amb què va aprovar-se l'ordenança, a només dues setmanes de les eleccions municipals i «jugant amb els sentiments dels ciutadans». Ara la previsió del govern és «ampliar l'àmbit d'aplicació de l'ordenança» i obrir un procés participatiu amb la resta de grups i amb les associacions.

El Punt (25-Novembre-2007)

Més informació:

-Suspesa la tramitació de l'ordenança de civisme (bloc de Jaume Forcadell)

-El govern de Tortosa encara no ha abordat els canvis en l'ordenança de civisme

-CiU anuncia que esmenarà la nova ordenança de civisme de Tortosa

-L'ordenança de civisme de Tortosa provoca divisió d'opinions quinze dies abans de ser aprovada

-La nova ordenança de civisme entraria en vigor al setembre

-Maulets s'oposarà a la futura ordenança de civisme de Tortosa

-Propostes de les associacions de veïns de Tortosa als partits polítics

-Tortosa preveu sancionar les accions incíviques abans de les eleccions

-Dues educadores conscienciaran sobre la neteja mentre Tortosa prepara una ordenança de civisme

25.11.07 | 4 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

Adéu al programa que va denunciar la "set de golf" del PHN

Durant la polèmica del transvasament de l'Ebre previst al Plan Hidrológico Nacional (PHN), només dos programes de les televisions públiques van atrevir-se a denunciar, obertament, l'escassa viabilitat i les greus conseqüències ecològiques, socials i econòmiques del projecte. Un va ser l'espai de reportatges 30 minuts, de TV3 (amb les famoses declaracions del ministre d'Agricultura, dient allò del paseo militar i que el govern del PP faria el transvasament por cojones). I l'altre va ser Línea 900, un dels programes de referència de TVE a Catalunya. Aquest espai de reportatges de denúncia social, que va apostar pel contacte directe amb els espectadors en una època en què encara no existia internet, permetia que la gent denunciés situacions injustes a través d'una línia 900 de telèfon. Primer va fer-se a La 2 i només en català, però a partir de l'octubre del 1991 va fer el salt a la graella estatal, i el Línea 900 va passar a emetre's per a tot Espanya. Així, el 27 d'octubre de 2002, es va emetre el polèmic reportatge Sed de golf, que denunciava que gran part de l'aigua del transvasament de l'Ebre s'havia d'utilitzar per abastar les urbanitzacions que es farien al costat de 34 camps de golf projectats a la zona de Múrcia, la "regió amb més risc de desertització d'Espanya", segons havien dit els impulsors del PHN per justificar l'espoli de l'aigua. El reportatge [aquí podeu veure la fitxa, a la web del programa] va provocar un gran enrenou polític, i va servir per accenturar una corrent de periodisme incòmode que Línea 900 va consolidar durant la resta del mandat del PP. Amb tot, com a periodista i persona d'esquerres, he de lamentar que hagi estat ara, amb un govern del PSOE, que Línea 900 haja estat suprimitit definitivament de la graella. En un moment en què es debat més que mai sobre la qualitat de la televisió i el seu ús com a servei públic, TVE substituirà Línea 900 per un nou espai, Repor, que no abordarà temes d'investigació i en què només treballaran tres membres del programa actual, que avui emet el seu últim reportatge: 16 años en línea. Serà a partir de les 20.15 hores, a La 2 de TVE. Per tant, per recordar i homenatjar el treball que ha fet Línea 900, aquí us deixo la primera part del reportatge Sed de golf:



Podeu veure la segona part clicant aquí, i la tercera, fent clic aquí mateix.

25.11.07 | 4 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

El Delta s'afona i avancen les accions dures per evitar la regressió

El delta de l'Ebre no ha estat sempre igual, ni tampoc serà el mateix d'aquí a 50 anys. Els últims estudis sobre els efectes del canvi climàtic a la zona del Delta pronostiquen que el mar podria pujar una mitjana de 15 centímetres durant aquest segle, i que la plana deltaica podria retrocedir fins a 70 metres en algunes zones. La data clau és l'any 2045, moment en què podria desaparèixer el sector de Riumar, segons va advertir l'altre dia el biòleg Carles Ibáñez. El més greu, però, és que a finals de segle la mar potser haurà augmentat entre 60 centímetres i un metre, i això faria desaparèixer aproximadament la meitat de l'actual delta de l'Ebre.
Les primeres actuacions anunciades són la construcció de dos dics d'uns 2 metres d'alçada entre els Alfacs i el Trabucador, per evitar inundacions immediates. Una mesura que impediria la inundació dels arrossars, però que no evitaria la filtració de l'aigua salada pel subsòl. Per combatre aquest problema, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha impulsat la redacció d'un estudi de viabilitat per construir al riu una barrera que eviti la intrussió de la falca salina. En realitat, es tracta de fer unes comportes modulars, que teòricament s'obriran per permetre el pas de l'aigua dolça cap al mar, mentre que es tancaran quan l'Ebre porti poc cabal, per evitar l'avanç de la falca salina. De fet, és un projecte ressuscitat de l'antic pla integral del Delta de l'Ebre (Pide), similar a la barrera que ja funciona al delta del Po. En aquest sentit, els regants del Delta van reclamar ahir l'aplicació de mesures d'aquest estil, accions dures que ajudin a frenar els efectes del canvi climàtic i l'enfonsament de la plana deltaica. Els ecologistes també estan dividits per la necessitat o no d'aplicar mesures dures, ja que alguns consideren que allò que necessita el Delta és que l'Ebre baixi amb prou aigua i amb sediments, i que la construcció de dics i comportes només busca deixar de fer desembassaments periòdics i evitar l'establiment de cabals mediambientals.

Infografia: www.vegueries.com

Per saber més:
-La formació del delta de l'Ebre
-El regants de l'Ebre reclamen la construcció de dics a la costa deltaica per evitar-ne la regressió
-La meitat del Delta de l'Ebre podria desaparèixer al final del segle
-Estudien la instal·lació d'una barrera al riu per frenar la intrusió de la falca salina al delta de l'Ebre
-Analitzaran el canvi climàtic al delta de l'Ebre, que podria inundar-se el 2045
-El Delta podria retrocedir 70 metres el 2045 a causa del canvi climàtic
-La PDE crida tota la societat a mobilitzar-se pel cabal ambiental

23.11.07 | 8 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...

ICV nega que la futura dessalinitzadora del Garraf amagui un transvasament a Barcelona

Sancho (CiU) defensa la interconnexió i denuncia «l'engany» del tripartit

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) considera que el projecte de la planta dessalinitzadora del Garraf és la nova interconnexió de xarxes, ja que també quedarà connectada amb la xarxa del minitransvasament, i podria servir per enviar aigua cap a Barcelona. Però el president d'ICV a l'Ebre, Jaume Forcadell, va garantir ahir que la dessalinitzadora no amaga cap interconnexió de xarxes. De fet, va remarcar que el seu objectiu és reduir la dependència i la pressió sobre l'Ebre.

El president d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell, va lamentar ahir la interpretació que ha fet la PDE del projecte per construir una planta dessalinitzadora al Garraf. Forcadell, que també és membre del consell d'administració del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), va afirmar que entenia la «desconfiança» del moviment social cap a alguns projectes de regadiu impulsats pel Departament d'Agricultura, però va negar que la futura dessalinitzadora siga la nova interconnexió de xarxes. «Puc garantir que tant l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) com el CAT estan treballant perquè el Camp de Tarragona redueixi la seua dependència de l'aigua de l'Ebre», va assenyalar. Així, Forcadell va afegir-hi que la Generalitat va renunciar a la interconnexió de xarxes en un context molt difícil, quan «el més fàcil» hauria estat tirar endavant el projecte, que era al calaix del Departament de Medi Ambient. «No estem fent una política continuista, sinó que l'objectiu de la futura dessalinitzadora és aportar aigua nova al sistema, per reduir la dependència de l'aigua de l'Ebre que té el Camp de Tarragona», va remarcar. A més, va assenyalar que a la dessalinitzadora s'instal·laran unes «vàlvules antiretorn», que garantiran que l'aigua no passarà de la xarxa del CAT a la del sistema Ter-Llobregat. En la mateixa línia, Forcadell va recordar que el CAT també està impulsant un programa per reutilitzar aigües depurades en el sistema de refrigeració de les indústries consorciades, i també un estudi per recuperar dos aqüífers del Camp de Tarragona que ja han estat sanejats.
En canvi, el diputat de CiU i expresident del CAT, Francesc Sancho, va confirmar que fa temps que sabien que la dessalinitzadora del Garraf serviria d'estratègia per ocultar la nova interconnexió de xarxes. Sancho va lamentar «l'engany» del tripartit a la gent del territori, tot i que va defensar obertament el projecte d'interconnectar el minitransvasament amb la xarxa d'Aigües Ter-Llobregat. «Si la interconnexió es gestiona en favor de l'Ebre, podríem arribar a ser també una conca receptora», va dir abans de reivindicar la necessitat que la interconnexió siga un sistema reversible. Amés, Sancho va advertir de l'ús de l'aigua dels regadius de l'Aragó per a projectes urbanístics.

El Punt (23-Novembre-2007)

23.11.07 | 14 COMENTARiS | +INFO · Segueix llegint, comenta, comparteix...